Bolero de nit
Si no tingués rels s'ullastre
ni ànima es jardiner,
si fossin sense ses branques
tots es arbres des verger;

si sonàs es sonador
sa guiterra sense cordes,
si es cantador no fes més
que entonar síl·labes mortes...

Un poble que no té arrels,
sense ànima ni branques,
és un animal perdut
que cerca la seva pàtria.

Terra farcida de mar,
de quatribarrat solcada:
escolta enmig de sa nit
es teu poble que ara et canta.

Lletra: Joan Carles Villalonga
Música: Nicolau Espinosa
Col·laboracions:
Pep Toni Rubio (tamborí)

 
Amb l’elegància que caracteritza els boleros, que eren antigament més ball de senyors que no de pagesos, tenim aquesta cançó que parla d’identitat i de la importància de mantenir vives les arrels en aquesta terra culturalment tantes vegades maltractada.
 
Tornar a Discografia