Llucalquelba
-
-
Aquest disc es va gravar a "Estudis Toni Pastor" de Palma durant
els mesos de novembre de 1999 a gener de 2000. La producció artística és
de S'Albaida i l'edició del disc corre a càrrec de BLAU.
-
En la gravació del disc han col.laborat els següents músics:
Toni Pastor, Pep Toni Rubio, Biel Majoral, Pepe Robles i Enric Segura.
-
-
-
-
- L'escriptor Ponç Pons ens ha volgut escriure un pròleg de presentació
del disc que reproduim a continuació:
-
-
- Com afirmaven i creien els pensadors romàntics,
l’ànima d’un poble es troba en la seva tradició popular, en les
llegendes i cançons que han anat creant a través del temps per expresar tot
allò de més humà i profund que conforma la seva personalitat. Molt de romanticisme
i passió vital hi ha en els components d’aquest grup menorquí, “S’Albaida”,
que vol recuperar del fons de la nostra història la música que cohesiona la
identitat menorquina i vol recrear-la i fer-ne de nova perquè la vida s’hi
expressi amb total illenca llibertat.
-
- Com els romàntics, ells aspiren també a crear
una obra plena de passió, de sentiment, parteixen del passat per no perdre
les arrels, però volen transformar el present per construir un nou futur,
perquè no defugen el compromís ètic i ecològic amb la societat. Si en el seu
primer treball: “Romanços i cançonetes de la Mediterrània”,
ja ens van sorprendre amb la seva inqüestionable qualitat, “Llucalquelba”
ara ens confirma la maduresa i la força d’aquest grup amb estil propi
que adapta, mescla, aprofita amb un gran domini del ritme sons de diverses
culteres per fer versions com “L’amo de Son Carabassa”,
“Fora de sa ciutat”, o creacions com “Es Gorg
d’Albranca”, “Romanç dels infinitius”,
“Davallant de Santa Águeda”, que resulten peces antològiques
senzillament sensacionals.
-
- Músics dotats i estudiosos del folklore popular,
però oberts al món i atents a noves influències, a més de les cançons que
tenen un missatge reivindicatiu, n’hi ha que són pura poesia i altres,
explosió de festa, però en el fons totes neixen d’un gran amor per la
terra, d’una obsessió per la música que ens arriba al cor i ens commociona
tots els sentits.
-
- Se’ls nota que s’ho passen bé, que
estimen el que fan i viuen intensament el que canten. Hi posen un aire nou,
modern, inconfusible, a peces antigues, i mesclen estils diversos per fer
cançons personals, precioses, emotives.
-
- Tenen la força que els dóna la juventut i la
sàvia experiència d’hores d’assaig i treball en grup. Duen la
música dins i quan actuen la treuen per tots el porus del cos. Són apassionats,
autoexigents, innovadors, perfeccionistes, però sobretot, i se’ls nota,
són feliços actuant.
-
- Amb gent com ells: Nicolau, Miquel, Joan Carles,
Anna, Moisès, Nico, Ona, Bep i Lino, sé que la nostra cultura més popular
i entranyable és viva i té esperances de futur. La seva feina és meritòria,
la seva alegria es plega, el seu ritme fa ballera i el seu amor per la nostra
illa fa que ens sentim orgullosos del do de ser menorquins.
-
- Vet aquí un grup amb veu pròpia que té talent
per fer història i que amb “Llucalquelba” es consagra com
un brillant exponent de la millor i renovada, viva, insugent, compromesa,
tradició illenca de música i folklore popular.
-
- Com diuen els meus alumnes cada vegada que el
senten: Una passada!
-
-
Ponç Pons.
