 |
El llenguatge de les pedres
El llenguatge de les pedres és un projecte ambiciós que és la consolidació de S'Albaida com a grup i com a referència del panorama musical tradicional en català. Diferents col·laboracions com la de Josep Tero, conegut cantautor català, Yaron Marko, percussionista de gran calada, Carlos Sanchis, acordionista, entre d'altres, de l'Ham de Foc, Joan Mesquida, clarinetista reconegut i director de l'Agrupació Musical de Ciutadella, o Toni Pastor, gran guitarrista i especialment llaütista, i també tècnic del disc, donen volada a aquest projecte. També ens hem permès introduir en un romanç una coral de fillets (s'Espigó) amb un recitat a sobre, que dóna una nota molt curiosa a la cançó.
Aquest disc, que pretén ser variat en les seves temàtiques i estils, té com a prioritat última esdevenir una manifestació de referència musical i cultural en general. El fons utilitzat per a aquest treball parteix de la tradició popular, però la creació, ja sigui pròpia com de diferents poetes, ocupa en aquest cas un espai primordial. La manifestació de la cultura catalana entesa en el sentit més ampli del terme és un fet evident en aquest darrer treball, en el qual trobam, bàsicament amb música de creació nova, peces de poetes menorquins, però també de Perpinyà o del Principat, com és el cas de Miquel Martí i Pol.
El repertori d'aquest disc és, com ho són, de fet, els altres dos editats, variat en les seves formes i estils. Predomina allò que en diríem música mediterrània, de creació pròpia, amb un fort regust, en algun cas, de la música tradicional menorquina. Boleros, fandangos més tradicionals, d'altres de caràcter més contundent, compassos de regust grec, una suite més classicitzant, havaneres, recitats i improvisacions, tot plegat reuneix el millor de la nostra producció. Les temàtiques són diverses, les lletres parlen d'amors i de desamors, de reivindicacions de la terra, de la cultura pròpia, del paisatge, amb caràcter universal.
El llenguatge de les pedres, el nou disc de S’Albaida, és un treball elaborat amb un gust exquisit. El tractament respectuós que fa de la música tradicional, sense renunciar a l’empremta personal del grup, demostra com aquesta pot arribar-nos avui sense que per fer-ho s’hagi de desvirtuar ni desfigurar en invents comercials. El bagatge musical i cultural de S’Albaida li permet fer unes versions plenes de bellesa i emoció, com el Romanç de n’Amèlia interpretat amb tanta delicadesa o la petita joia del goig del Deixem-lo-dol a dues veus, només per posar dos exemples. El desplegament de recursos instrumentals i vocals aconsegueix transmetre’ns les cançons de sempre amb una total actualitat però mantenint-ne íntegra l’essència. Al costat d’aquestes cançons, S’Albaida crea les seves pròpies peces en una fusió remarcable que integra els ritmes i el geni de la nostra música d’arrel tradicional amb la pròpia experiència musical del grup. El resultat és un disc que s’escolta com una obra unitària, una obra que ens porta el perfum i els neguits de Menorca, de l’illa enfrontada a processos adversos de pèrdues i amenaces. En efecte, en les lletres d’autor hi apareixen temes tan importants com la defensa de la terra i de la identitat i la llengua dels menorquins, de les arrels que ens conformen com a poble. Segurament per aquesta raó, i fruit del recital conjunt que tan emotiu resultà, s’inclou en el disc el popurri amb els components de Traginada, grup que va tenir un paper decisiu en la transmissió i actualització del nostre patrimoni de música tradicional. Per si tot això no fos prou, la presència de la poesia acaba d’arrodonir aquesta obra que ens transmet l’esperit genuí de l’illa, present a la seva música, a la seva llengua, a la seva cultura com hi són presents la salabror del mar o les olors de la terra.
Pere Gomila ha escrit el pròleg d'aquest tercer disc, que reproduïm a continuació:
El llenguatge de les pedres, el nou disc de S’Albaida, és un treball elaborat amb un gust exquisit. El tractament respectuós que fa de la música tradicional, sense renunciar a l’empremta personal del grup, demostra com aquesta pot arribar-nos avui sense que per fer-ho s’hagi de desvirtuar ni desfigurar en invents comercials. El bagatge musical i cultural de S’Albaida li permet fer unes versions plenes de bellesa i emoció, com el Romanç de n’Amèlia interpretat amb tanta delicadesa o la petita joia del goig del Deixem-lo-dol a dues veus, només per posar dos exemples. El desplegament de recursos instrumentals i vocals aconsegueix transmetre’ns les cançons de sempre amb una total actualitat però mantenint-ne íntegra l’essència. Al costat d’aquestes cançons, S’Albaida crea les seves pròpies peces en una fusió remarcable que integra els ritmes i el geni de la nostra música d’arrel tradicional amb la pròpia experiència musical del grup. El resultat és un disc que s’escolta com una obra unitària, una obra que ens porta el perfum i els neguits de Menorca, de l’illa enfrontada a processos adversos de pèrdues i amenaces. En efecte, en les lletres d’autor hi apareixen temes tan importants com la defensa de la terra i de la identitat i la llengua dels menorquins, de les arrels que ens conformen com a poble. Segurament per aquesta raó, i fruit del recital conjunt que tan emotiu resultà, s’inclou en el disc el popurri amb els components de Traginada, grup que va tenir un paper decisiu en la transmissió i actualització del nostre patrimoni de música tradicional. Per si tot això no fos prou, la presència de la poesia acaba d’arrodonir aquesta obra que ens transmet l’esperit genuí de l’illa, present a la seva música, a la seva llengua, a la seva cultura com hi són presents la salabror del mar o les olors de la terra.
Pere Gomila
