Es gorg d'Albranca

Costa avall per na Bassera

caminaven el Rei Moro

i la seva hermosa filla

ben mudada i adornada.

Ai, ai, ai!, ben mudada.

 

Tot arribant a n'es Gorg

diu el Rei Moro a la filla:

-Renega del teu amor

que a la mort et duria.

Ai, ai, ai! et duria.

 

Ai mon pare, lo meu pare

no puc oblidar l'amor,

que m'omple el cor d'alegria,

renegar-hi és la mort.

Ai, ai, ai!, és la mort.

 

La filla tota entristida

al profund Gorg és llançada,

s'ha de desfer l'encanteri

perquè ella sigui salvada.

Ai, ai, ai!, sigui salvada.

 

El jove que tant l'estima

al profund Gorg llença pedres.

Vol desfer aquell encanteri

per salvar el seu amor.

Ai, ai, ai!, el seu amor.

 

En aquell Gorg d'Albranca

la jove encara hi roman.

De nit encara se senten

els planys de l'enamorat.

Ai, ai, ai!, l'enamorat.

Lletra i música: Bep Marí

Arranjaments: S'Albaida

 

Cançó basada en una antiga llegenda menorquina. L'autor s'ha inspirat en el món de la llegendística popular, on trobam el reflex d'un context històrico-mitològic on es mesclen l'element cristià i el musulmà, enmig d'una temàtica amorosa conflictiva.