- Aquí s’acaba el món, o tal
vegada
comença, i el llenguatge de les pedres
és un recer misteriós i lúcid
per repensar la vida i estimar-la.
Aquí s’atura el temps i només resta
l’interrogant del mar, la desmesura
que empetiteix el gest, o bé l’exalta.
Llum i més llum en una orgia d’ecos,
mar i més mar per esculpir a les roques
rostres, senyals, enigmes i preguntes,
sempre distants i sempre comprensibles.
L’u i el divers s’esbalcen i es confonen
pels farallons dels anys, mentre una noia
de pits nus i de cuixes, esveltíssimes
vinguda no sé d’on, s’apropa, lenta,
brandant amb la mà estesa algun missatge.
-
- Lletra:
Miquel Martí i Pol
- Música:
Nicolau Espinosa
Col·laboracions:
- Yaron Marko (percussió)
Joan Mesquida (clarinet)
- Josep Tero (veu del recitat)
-
