Després de l’immens naufragi
que bé enmig del temporal
ha succeït, colossal,
de vius no sembla que n’hi hagi.
Tu, però, tens un presagi,
el nàufrag ja ve al penyal.

Illa que la mar bressola,
navega perduda en l’aire,
el temps poc a poc l’esmola,
aquesta terra de nàufrags.

El jove que se t’enfila
l'ungla deixa en el penyal
arriba a terra al final,
l'esguard té perdut cap a l'illa.
D'esma poc a poc camina
i prest s'atraca al casal.

La terra de l'esperança
on arriba el mariner
és ben igual que el vaixell
que al fons de la mar descansa,
enfora li queda França,
ara ja és un nàufrag més.

Illa que la mar bressola
navega perduda en l’aire,
el temps poc a poc l’esmola,
aquesta terra de nàufrags.