Sa morena de Torret
es pensa ser molt polida,
però és baixa de davant
i de costats allanguida.

Ai morena tu em degolles,
ta mare ja ho feia així,
sempre he sentit dir
que es tests semblen a ses olles.

Arri, arri, somereta,
arri, arri, aset meu,
prest serem dalt sa costeta,
ben aprop de l’amor meu.

Jo voldria ser mosquit
per entrar dins sa cambreta
per veure n’Esperanceta
com se colga dins es llit.

Dalt sa muntanya hi ha neu
i bona fresca que hi toca,
a n’es costat de s’al·lota
hi ha un estar de Déu.

Enmig de la mar hi ha
una roca ben pintada,
cada enamorat que hi va
hi pinta s’enimorada.

En es lloc que jo habitava
no hi havia cap ramell,
sinó flor de tamarell,
per açò te n’enviava.

—Segador bon segador,
quantes garbes has segades?
—L’amo no les he comptades,
nou no arriben as cavalló.