- El Rei n'ha fet fer unes crides,
- unes crides n'ha fet fer,
- que qui té la muller jove
- a la guerra ha d'ané.
-
- Com ho farà don Francisco,
- que la muller jove té?
- -La deixaré a ma mare,
- que la cuidarà molt bé.
-
- Ma mare la mia mare,
- jo vos entreg ma muller;
- -Vés-te'n fill meu descansat,
- que la tractaré molt bé.
-
- I al cap de set setmanes
- porquerola la va fer;
- i al cap de set anys tornà
- de la guerra el cavaller.
-
- -Bones tardes, porquerola.
- -Bones tardes, cavaller.
- -Ara em diràs, porquerola,
- de qui és aquest porqué.
-
- -De don Joan de la Vilatge,
- molts anys Déu me'l deix guardé.
- -Ara em diràs, porquerola,
- quin és lo teu mangé.
-
- -Un tros de pa de xivada,
- i encara no em basta bé.
- -Ara em diràs, porquerola,
- quin és el teu bevé.
-
- -Una bassa d'aigua rotja
- que els porcs ja n'han fet fangué.
- -Ara em diràs, porquerola,
- quin és el teu treballé.
- -Set fuades cada dia
- i un feix de llenya porté.
-
- Ell desembeinà s'espasa
- i un feix de llenya li fé;
- i a les anques del cavall
- a ca seva la porté.
-
- -Déu la guard, senyora Altesa.
- -Bones tardes, cavaller.
- -Me vol dir, senyora Altesa,
- si podria aquí quedé?
-
- -A ma casa pot sopar
- i romandre el cavaller.
- -Me vol dir, senyora Altesa,
- anit amb qui dormiré?
-
- -No dormiràs amb ma filla,
- que guardada la tendré;
- pots dormir amb la porquerola,
- ara que aquí té el porqué.
-
- -Fa set anys no dorm en llit,
- i, anit, no hi dormiré,
- mentre mon marit no véngui,
- qui em volia tant de bé.
-
- -Com fonc entrada de nit,
- s'aixecà lo cavaller
- i buscar la porquerola
- al replà de l'escalé;
-
- els dos se reconegueren
- i en el llit la va porté.
- A l'endemà de matí,
- quan sa sogra es desperté:
-
- -Porquerola, porquerola,
- vés-te'n a guardar es porqué.
- -Que hi vagi sa vostra filla,
- per avui no hi aniré,
-
- que ja tenc el meu marit
- qui em volia tant de bé.
- -Calla bruta malcriada,
- que has de dormir amb el cavaller!
-
- -Mumare, vós sou mumare,
- mumare, vós sou mon bé,
- que si no fóssiu mumare,
- de vós faria un fester.
-
-
- Lletra i música:
popular
- Arranjaments:
Nicolau Espinosa.
- Arranjaments d'orgue:
Tomé Olives
- Artistes convidats:
Veu: Adolfo Osta
- Introducció de guitarra
clàssica: Antoni Perelló
- Orgue:
Tomé Olives
- Llarg romanç d'origen francès (d'aquí les contínues
paraules acabades amb é) i de reminiscències medievals. Dura història
que conta les desavinences entre un cavaller i sa mare que, engelosida,
mentre el seu fill és fora, converteix la seva nora en gairebé una desferra.
La cançó, feta de manera antiga, compta amb l'ajuda inestimable de l'orgue
de Santa Maria de Maó, gravat durant tota una nit i evidentment a Santa
Maria, ja que vam desistir de la idea de desplaçar l'orgue fins a Palma.
Aquest instrument compta amb una important història i significació, i
hem d'agrair a Tomé Olives que hagi cosit tan bé la música tradicional
amb la solemnitat de l'orgue.
