QUÈ
ÉS S'ALBAIDA
|
|
QUÈ
ÉS S'ALBAIDA
|
|
S'Albaida és un conjunt de joves músics que realitzen una tasca que se centra tant en la recuperació d'antigues melodies i romanços de la tradició, bàsicament menorquina, com en la recreació d'aquestes i la fixació d'una música essencialment nova. Un dels trets que caracteritzen el grup és l'afany en la recerca d'un so propi, amb la volutat de fer una música d'ara, a partir del que ens ofereix la tradició popular (conservada en cançoners, llibres de poesia i material divers) i també la creació poètica més actual. Creiem que la menorquinitat es deixa mostrar en molts àmbits, des de les manifestacions més pròpiament culturals, fins a les mostres mes quotidianes de la manera de fer menorquina, i açò és el que intentam trasmetre, obrint, també, els punts de mira cap al que ens ofereixen altres cultures.
És aquí que neix la idea de mediterraneïtat. Les conques d'aquesta mar han estat, des de temps remots, en contacte per via marítima. Certament, és innegable l'intercanvi cultural ente aquestes diferents zones, i més si parlam de Menorca, situada al bell mig del Mediterrani occidental. Aquest influx és el que pretenem que quedi reflectit en les nostres composicions. La influència de la música àrab, algunes reminiscències gregues o el ressò d'alguns trets flamencs són exemples d'aquest fet.
La tria d'instruments dóna al conjunt una fesomia determinada. S'aposta per l'acústic i per aquells instruments que donen caràcter a aquesta proposta de música mediterrània. La música resultant, idò, és d'una gran varietat, tenint en compte l'obertura de les influències (que és també l'obertura que ens ofereix la pròpia tradició), i a la vegada representa el so i la marca inconfusible de S'Albaida.
El grup S'Albaida té un important repertori de cançons, que tenen diversa procendència. El fons bàsic és la tradició menorquina, i aquesta està treballada de diferent manera. Així, podem trobar diferents tipus de cançons depenent d'aquest treball. Per una banda, n'hi ha que han arribat per la via de la tradició, a través de cançoners o que són, senzillament, conegudes, i que han estat cantades ja per altra gent. El grup, així, en fa una versió. És el cas del "Romanç de na Cecília", "Fora de sa ciutat" o "Es forat endimoniat". Un cas semblant seria el de la versió feta de "Ses Caramelles", cuplet que cantava a principis de segle la maonesa Pilar Alonso, que va fer famoses cançons com "Baixant de la Font del Gat" o "Marieta de l'ull viu".
Un altre grup de cançons serien aquelles de les quals es conserva la lletra i la melodia principal, la que acompanya aquesta lletra. Així, idò, el treball que s'ha afegit ha estat el de fer tota una composició que acabi la cançó, afegir-hi la instrumentació, arranjar la peça, introduir-hi solos i totes les parts que queden al principi, al final, i entremig de l'estrofa cantada, els canvis de ritme, de compàs... Els exemples són "Sa nit de Sant Joan", "Sant Antoni i el dimoni", "Un cavaller", "Sa porquerola" o "L'amo de son Carabassa". Amb açò s'aconsegueix donar vitalitat als temes.
En altres casos, el que prové de la tradició és només la lletra, les estrofes, mentre que tota la música és creació de S'Albaida. És un material tret de cançoners, al qual s'ha adaptat una melodia i uns arranjaments. És el cas de cançons com "L'amo en Xec", "Tabac de pota", "Jota per un dia de Sant Jordi", "Fandango Polit", "Clavellet", "Glosat fandanguer", "Pinta a la Bombé" o "Fa set segles". En alguns casos, els textos no provenen de cançoners sinó que són poemes actuals, com és el cas del "Romanç dels Infinitius", "A un vell Ullastre", "Guaita el sud" o "Pàtria". Els casos d'"Argonauta" i "Obituari" són una mostra de poesia recitada (el poeta és Ponç Pons).
Finalment hi ha una sèrie de cançons que són peces instrumentals, fetes pel grup, com poden ser el "Fandango per al Sud", "Bolero des pouets", "S'Espiga" o "Davallant de Santa Àgueda". Aquesta darrera inclou un text, també, d'un autor actual.
Així, el repertori intenta ser bastant variat, de manera que hi tenen cabuda diferents ritmes i estils de música. Volem fer una passejada ampla per la tradició i eixamplar-la encara més amb la nostra aportació.
Un tret que també ens caracteritza és el nostre compromís amb un projecte cultural ampli. Per una banda, cercam l'obertura cap a la igualtat, cap a la comprensió entre cultures, d'aquí el nostre abast de música mediterrània. Per altra banda, reivindicam una menorquinitat com a exponent del catalanisme cultural. Les terres de parla catalana tenen un vincle que moltes vegades és oblidat, i cal ser-ne conscients. Per a aquest projecte, cal cercar la nostra identitat, la d'ara, en les maneres de fer dels nostres avantpassats. Som hereus d'una societat essencialment camperola, amb una estructura que és, veritablement, enfora de noltros, però que sentim com a pròpia de qualque manera. Aquesta societat antiga, podem dir que pràcticament extingida, venia, des de molt enrere en el temps, conservant uns costums, unes músiques, unes melodies, que són, al nostre parer, valuosíssimes, ja que amaguen al darrere una manera de ser concreta. No tot és societat antiga i camperola, emperò, el record d'una Menorca amb projecció de futur, bressol de grans literats i que lluita per la seva llibertat també és present en el nostre treball. És aquest material el que intentam recuperar de les fosses de l'oblit i oferir-lo a un públic ample després d'haver-lo passat per un procés d'arranjament i revisió, deixant intacte, però, l'estat de la llengua en què s'ha conservat. Sempre tenim present que la llengua és el senyal més important de la nostra identitat i de la nostra riquesa. Hi ha cançons que són veritables tresors pel que fa a la conservació d'uns usos lingüístics que denoten una riquesa palpable de llenguatge.
Els cançoners, com poden ser el de Francesc d'Albranca, Andreu Ferrer, Llorenç Galmés, Deseado Mercadal o Joan Amades, són dels nostres principals punts de referència. Els glosats, les estrofes de cançons antigues, aquests textos de caire més popular forneixen bona part de les composicions de S'Albaida. Aquests textos també els podem trobar recollits en quaderns de folklore o en edicions de costumaris com els que l'Arxiduc Lluís Salvador dedica a les Balears. Una altra part d'on també vénen les lletres de la nostra música és de composicions de poetes menorquins d'ara, com poden ser Pere Xerxa, Ponç Pons, Antoni Català, Àngel Ruiz i Pablo o Antoni Deig. La poesia dóna sentit a un poble, i és per açò que decidim musicar l'obra dels nostres millors poetes. És el que demostra que un poble com el menorquí no només viu de records, sinó que segueix manifestant-se plenament vigent.