Romanç dels infinitius

 

Cantar, fieta, com tu,

les cançons baixamareres

jugar a encalçar escopinyes

i estendre'm al cor les xerxes.

 

Pescar rimes amb un ham

i enfilar-te'n un poema

Sortir els peixos de la mar

per besar la lluna plena.

 

Riure amb els Infinitius

com córrer damunt l'arena

i davallar en el moll

i banyar-me en tu, morena.

 

Alenar els salinosos

estimars de tintoreres;

anar per tu a la subhasta

i vendre el món per haver-te.

 

Reunir brises i aures,

teixir amb la ment una vela,

aferrar-te al meu costat

i navegar amb la barqueta.

 

Vorejar els quatre horitzons

viure de vent cou-cuineta

i menar el timó perdut

cap al teu port, vida neta.

Lletra: Pere Xerxa

Música: Nicolau Espinosa

 

L'encant de la temàtica amorosa i alhora marinera d'aquest poema ve acompanyat d'un ritme que acosta la cançò a l'havanera i al to sensual de la mar.