Argonauta

Jo que sóc també grec i voldria trescar

com un faune les illes fulgents de l'Egeu

cant els llocs seculars que vaig veure d'al·lot

i dic Cala'n Porter Macaret Alcaufar

Trebalúger Son Bou S'Arenal d'en Castell

Cant i escric amb amor el nom de boscos purs

on jugàvem feliços a guerra els amics

i on anava amb ma mare a cercar esclata-sangs

S'Alzinar d'en Salord S'Artigueta Llucatx

La Cucanya Ses Rambes Biniatzau Alcotx

Vaig recórrer amb mon pare els camps de l'illa just

quan tenia nou anys i era immens l'horitzó

entre cans que encalçaven lladrant secs conills

Biniaguarda Es Banyul Tordonell Sa Boval

Ho record mentre escric abocat a un futur

estranger encimentat de for rents i de bars

Els paisatges d'infància no existiran més

Aquell món que somii s'ha acabat i ja és mort

No vull viure per plànyer cap temps esfondrat

Serà un vers de revolta el meu verd testament

 

 

 

Poema de Ponç Pons del libro El salobre

Música: Nicolau Espinosa