-
- Un cavaller se n'anava,
- sa dona fora de si,
- set anys estigué a venir:
- trobà l'amor enterrada.
-
- Quan a ca seva arribà
- preguntà per s'hermosura:
- - Lligada de mans i peus
- està dintre la sepultura.
-
- Ell se posà a plorar,
- ses llàgrimes queien a terra,
- i ell se posà a cantar
- i amb el so de la guiterra.
-
- - Disperta't ànima meva,
- desperta't no tinguis son,
- que quan 'naves pel món deies
- que aquell qui té amor no dorm.
-
- - Vés-te'n homo enteressat,
- vés-te'n a córrer fortuna,
- que per terres que aniràs
- com jo no en trobaràs ninguna.
-
- Encima la sepultura
- amb lletres d'or vaig escriure
- que n'he morta per amor
- i el qui té amor no pot viure.
-
-
- Letra y música:
popular
- Arreglos:
Nicolau Espinosa
