- Costa avall per na Bassera
- caminaven el Rei Moro
- i la seva hermosa filla
- ben mudada i adornada.
- Ai, ai, ai!, ben mudada.
-
- Tot arribant a n'es Gorg
- diu el Rei Moro a la filla:
- -Renega del teu amor
- que a la mort et duria.
- Ai, ai, ai! et duria.
-
- Ai mon pare, lo meu pare
- no puc oblidar l'amor,
- que m'omple el cor d'alegria,
- renegar-hi és la mort.
- Ai, ai, ai!, és la mort.
-
- La filla tota entristida
- al profund Gorg és llançada,
- s'ha de desfer l'encanteri
- perquè ella sigui salvada.
- Ai, ai, ai!, sigui salvada.
-
- El jove que tant l'estima
- al profund Gorg llença
pedres.
- Vol desfer aquell encanteri
- per salvar el seu amor.
- Ai, ai, ai!, el seu amor.
-
- En aquell Gorg d'Albranca
- la jove encara hi roman.
- De nit encara se senten
- els planys de l'enamorat.
- Ai, ai, ai!, l'enamorat.
