Comes, costers i barrancs,
camp verd i groc d’avellana,
roca a l’embat de la mar
que corseca penya viva
com ho fa la melangia
d’un amor mai més trobat.

Del sol ixent de llevant
al ponent cap a la nit,
la solitud amargant
solsament té un desig:
navegar perdre's aquí,
terra d'amor i de fang.

El record d'una vetlada
tastant els fruits de la nit
es mesclarà amb l'herba sana,
i amb el cor ple de neguit
guardaré als pous del delit
la perla més desitjada.