Cap de Favàritx

 

Aquí s’acaba el món, o tal vegada
comença, i el llenguatge de les pedres
és un recer misteriós i lúcid
per repensar la vida i estimar-la.
Aquí s’atura el temps i només resta
l’interrogant del mar, la desmesura
que empetiteix el gest, o bé l’exalta.
Llum i més llum en una orgia d’ecos,
mar i més mar per esculpir a les roques
rostres, senyals, enigmes i preguntes,
sempre distants i sempre comprensibles.
L’u i el divers s’esbalcen i es confonen
pels farallons dels anys, mentre una noia
de pits nus i de cuixes, esveltíssimes
vinguda no sé d’on, s’apropa, lenta,
brandant amb la mà estesa algun missatge.

 

Letra: Miquel Martí i Pol

Música: Nicolau Espinosa
Colaboraciones:

Yaron Marko (percusión)
Joan Mesquida (clarinete)

Josep Tero (voz del recitado)

 

Poema de Miquel Martí i Pol editado en el libro de fotografías de Toni Vidal Menorca tot just ahir. Poetiza uno de los lugares más emblemáticos y pintorescos de la geografía menorquina. Un lugar del que se ha llamado territorio lunar por la pizarra negra que envuelve el paisaje, un paisaje en el cual el visitante, igual que el lector del poema o el oyente de esta canción, siente que “aquí se acaba el mundo o tal vez comienza”. Aquí, las piedras hablan más que nunca..