- Trenca l'auba. De la mar
- sobre cristall sense fi,
- la qui em torna a ma llar
- nada com gegant delfí.
-
- Sobre el cel, qui es cobreix d'or,
- allà molt lluny se desferra,
- com un núvol, una terra
- qui m'ompl d'alegria el cor.
-
- És la meva i la sospir.
- La conec, la pàtria mia,
- de lluny, com coneixeria
- la mare que em va nodrir.
-
- Conec ses penyes brescades
- on l'ona hi romp sens parar,
- ses platges, son roquissar,
- ses coves i raconades.
-
- Conec ses algues i arenes
- i la remor de l'embat,
- i en sé els noms i l'historiat
- de ses fades i sirenes.
-
- Conec la vela llatina
- de la barca qui s'acosta
- volant com una gavina
- que té son niu a la costa.
-
- Conec el bosc misteriós
- qui baixa muntanya avall
- i l'arbram esponerós
- qui cobreix la fonda vall.
-
- On s'arrossega el vinyal,
- on l'ullastre centenari
- sembla un monjo solitari
- resant vora el caminal.
-
- Conec el pagès casal,
- amb ses obertes porxades
- i sa llar, i el pedrissal
- i ses parets blanquinades.
-
- Jo conec les tradicions
- i la parla dels que hi viuen
- ses creences i oracions
- i ses rodalles que hi diuen.
-
- I el gemec del pou de torn
- i lo llarg bramul del bou...
- totes les remors del jorn
- i el misteri que s'hi enclou,
-
- aquell misteri infinit
- del germinar de la vida
- baix de la llum beneïda
- o de la pau de la nit.
-
-
- Letra:
Àngel Ruiz i Pablo
- Música:
Nicolau Espinosa y Miquel Mariano
- Arreglos de órgano:
Tomé Olives
- Artistas invitados:
Adolfo Osta y Cris Juanico (voces)
- Miquel Ferrà (contrabajo)
- Tomé Olives (órgano)
