- El Rei n'ha fet fer unes crides,
- unes crides n'ha fet fer,
- que qui té la muller jove
- a la guerra ha d'ané.
-
- Com ho farà don Francisco,
- que la muller jove té?
- -La deixaré a ma mare,
- que la cuidarà molt bé.
-
- Ma mare la mia mare,
- jo vos entreg ma muller;
- -Vés-te'n fill meu descansat,
- que la tractaré molt bé.
-
- I al cap de set setmanes
- porquerola la va fer;
- i al cap de set anys tornà
- de la guerra el cavaller.
-
- -Bones tardes, porquerola.
- -Bones tardes, cavaller.
- -Ara em diràs, porquerola,
- de qui és aquest porqué.
-
- -De don Joan de la Vilatge,
- molts anys Déu me'l deix guardé.
- -Ara em diràs, porquerola,
- quin és lo teu mangé.
-
- -Un tros de pa de xivada,
- i encara no em basta bé.
- -Ara em diràs, porquerola,
- quin és el teu bevé.
-
- -Una bassa d'aigua rotja
- que els porcs ja n'han fet fangué.
- -Ara em diràs, porquerola,
- quin és el teu treballé.
- -Set fuades cada dia
- i un feix de llenya porté.
-
- Ell desembeinà s'espasa
- i un feix de llenya li fé;
- i a les anques del cavall
- a ca seva la porté.
-
- -Déu la guard, senyora Altesa.
- -Bones tardes, cavaller.
- -Me vol dir, senyora Altesa,
- si podria aquí quedé?
-
- -A ma casa pot sopar
- i romandre el cavaller.
- -Me vol dir, senyora Altesa,
- anit amb qui dormiré?
-
- -No dormiràs amb ma filla,
- que guardada la tendré;
- pots dormir amb la porquerola,
- ara que aquí té el porqué.
-
- -Fa set anys no dorm en llit,
- i, anit, no hi dormiré,
- mentre mon marit no véngui,
- qui em volia tant de bé.
-
- -Com fonc entrada de nit,
- s'aixecà lo cavaller
- i buscar la porquerola
- al replà de l'escalé;
-
- els dos se reconegueren
- i en el llit la va porté.
- A l'endemà de matí,
- quan sa sogra es desperté:
-
- -Porquerola, porquerola,
- vés-te'n a guardar es porqué.
- -Que hi vagi sa vostra filla,
- per avui no hi aniré,
-
- que ja tenc el meu marit
- qui em volia tant de bé.
- -Calla bruta malcriada,
- que has de dormir amb el cavaller!
-
- -Mumare, vós sou mumare,
- mumare, vós sou mon bé,
- que si no fóssiu mumare,
- de vós faria un fester.
-
-
- Letra y música:
popular
- Arreglos:
Nicolau Espinosa.
- Arreglos de órgano:
Tomé Olives
- Artistas invitados:
Voz: Adolfo Osta
- Introducción de guitarra
clásica: Antoni Perelló
- Órgano:
Tomé Olives
- Largo romance de origen francés (por
ello las continuas palabras acabadas con é) y de reminiscencias medievales.
Dura historia que cuenta los desacuerdos entre un caballero y su madre
que, celosa, mientras su hijo permanece fuera de casa, convierte a su
nuera en casi una criada. La canción, hecha a la manera antigua, cuenta
con la inestimable ayuda del órgano de Santa Maria de Maó, grabado
durante toda una noche y evidentemente en Santa Maria, ya que desistimos
de la idea de desplazar el órgano hasta Palma. Este instrumento
cuenta con una importante historia y significado, y debemos agradecer
a Tomé Olives que haya bordado tan bien la música tradicional con la solemnidad
del órgano.
