- No podem sembrar tabac!
- S'és acabat sa xiripa,
- he d'arraconar sa pipa
- i viure com un vitrac;
- açò és llei de qualque mac,
- de qualque mal fumador,
- perquè es tabac de Maó
- és aromàtic i fi,
- i per noltros podem dir
- que no se'n cull de millor.
-
- Adiós pipa sandunguera
- i gustós tabac de pota!
- Ja no me veurà s'al·lota
- fumant anar-li darrere;
- més sèrio que una somera
- i sense sebre què fer,
- mil vegades pensaré
- en lo que l'avi me deia:
- -Bernat si ets homo d'ideia
- estudia es temps que ve.
-
- Adiós pipa que sa falta
- que jo trob que me faràs
- serà més que si em llevàs
- d'un pessic un tros de galta;
- si sa malícia m'exalta,
- fumadors, no ho estranyeu,
- que no sé donar-me preu
- ni raó de lo que passa,
- o tenc cap de carabassa
- o anam pitjor que l'any deu.
-
- Adiós pipa companyera
- de treballs i de fatigues,
- tu veies brotar espigues,
- tu me veies omplir s'era.
- Ditxós temps! Quan vespre era,
- entre nivolats de fum,
- i seguint s'antic costum
- amb guiterres mal trempades,
- fèiem ses bones glosades
- amb molta sal i poc llum.
-
- Que se privi d'estampar,
- com és cosa que no entenc,
- i mai de savi pretenc,
- poca falta me farà;
- però privar de sembrar
- és privar-nos de collir.
- Sa terra ha de produir
- siguin faves sigui blat,
- i havent-hi tant per sembrat,
- es fumador ha de patir?
- Adiós pipa; ses vetlades
- més dolces amb tu he passat;
- seria en deixar-te ingrat
- si no alabàs ses pipades;
- i qui sap quantes vegades
- amb tu, pipa, pensaré;
- i quan no sabré què fer
- sospiraré sa pipeta...
- Adiós pipa, adiós bosseta,
- adiós tabac i paper.
-
-
- Letra:
popular
- Música:
Nicolau Espinosa
- Artista invitado:
Joan Mesquida (clarinete)
-
- El año 1867, desde Madrid, se creó
una ley que prohibía sembrar tabaco, uno de los vicios más
carismáticos -y más malolientes- de los antiguos payeses
menorquines. La ley no gustó en absoluto al autor -anónimo-
de esta glosa, que describe, con una riqueza de lenguaje que aún
conserva su frescor, lo que comportaba la siembra y el consumo del tabac
de pota, haciendo una reivindicación equiparable a la de la legalización
de la marihuana en la actualidad.
